El 1919, a la part alta de la ciutat, Manel Colomer realitzà el primer aterratge, en aquesta ocasió, d’emergència. Entre el 1925 i el 1927 s’utilitzaren com a aeròdrom els terrenys de ca n'Oriac i l’1 d’agost de 1934 s’inaugurà l’aeròdrom de Sabadell, instal·lat a les finques de can Diviu, can Torres i can Miró, cedit a l’aviació militar i emprat per l’aviació civil. Durant la guerra i fins a la postguerra s’hi construïren 300 Polikarpov I-15, model conegut com a “Chato”. El 1953 s’hi instal·là l’aeroclub Barcelona Sabadell. El 1954 el ministeri de l’aire acceptà la cessió de l’aeròdrom i el 1963 s’establiren les servituds aeronàutiques. El 1977 s’hi construí la primera torre de control, l’any següent s’asfaltà de nou la pista i l’aeròdrom passà a ésser aeroport de vol visual, de tercera categoria. El 1979 es declarà aeroport “d’interès general” i s’obrí al tràfic aeri civil nacional i internacional per a avions lleugers, amb duana. El 2008 es gestionaren 49.345 operacions, el 70% de les quals corresponien a les quatre escoles de vol, i la resta, a vols d’aviació general. Té una pista de 1.050 m, a 148 m d’altitud sobre el nivell del mar. L’aplicació del pla director, aprovat el 2009, aportà reformes importants per a ampliar i millorar les instal·lacions, com ara l’ampliació de la pista d’aterratge, la nova torre de control i la construcció de nous hangars. Gestionat per Aena Aeropuertos és destinat al trànsit d’aviació general i en condicions de vol visual (VFR). Allotja quatre escoles dedicades a la formació de pilots d’avió i helicòpter, i dues per a la formació d’hostesses. A més de la dedicació docent, que suposa el 70% de l’activitat de la instal·lació aeroportuària, administra vols de publicitat, fotografia i aerotaxi; vols privats i de serveis, i vols institucionals.