L’aerotrèn té una via de ciment en forma de T invertida i uns compressors (o qualsevol altre òrgan convenient) que impulsen l’aire a pressió de tal manera que es formen una mena de coixins horitzontals destinats a la suspensió dels vehicles i uns coixins laterals a banda i banda de la porció vertical del raïl que serveixen per a guiar l’aerotrèn. Pot circular a grans velocitats i amb molta facilitat per grans pendents, posat que la potència motriu sigui suficient, per tal com no hi intervenen els problemes relatius a l’adherència. En les proves realitzades el 1973 en el trajecte París-Orleans de 18,5 km, un prototip batejat Orléans, propulsat per un turboreactor i amb una capacitat per a 80 passatgers, atenyé la velocitat de 430 km/h. De moment, però, l’explotació comercial de l’aerotrèn resta en suspens per la forta competència que li fan els vehicles de sustentació magnètica.
m
Transports