L’afecte es troba a la base de la vida instintiva, essent, però, absolutament inseparable de la intel·ligència i de la voluntat, ja que ambdues neixen de la necessitat que té el subjecte d’adaptar-se a les exigències que la realitat li presenta. L’afecte és desencadenat primitivament pel contacte amb el món exterior o per modificacions internes de l’organisme; més tard, per mitjà d’un condicionament, també pot ésser provocat per una representació o per un concepte, els quals donen lloc als afectes intel·lectuals. L’afecte és l’element essencial constitutiu de l'afectivitat.
m
Psicologia