Es produí el 21 de desembre del 1988 i hi moriren els 259 ocupants del vol 103, majoritàriament ciutadans nord-americans, en explotar una bomba suposadament col·locada en un aparell de radiocasset, a més d’onze vianants. El 1992 les investigacions nord-americanes i britàniques identificaren dos agents libis de dur a terme l’atemptat. Com a resposta a la negativa de les autoritats líbies a extradir els sospitosos, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides imposà sancions a Líbia en el transport aeri i l’embargament en la compra d’armes. Sis anys més tard, el govern libi acceptà la proposta britànica i dels EUA de jutjar els acusats en un país neutral sota la llei escocesa i a canvi de l’aixecament de les sancions (1999).
El maig de l’any 2000 s’inicià el judici a Kamp van Zeist, prop de la Haia (Països Baixos). Només un dels dos acusats, Mohmed al-Megrahi fou declarat culpable el gener del 2001 i condemnat a 20 anys de presó (allargada a 27 el 2003). Després d’una primera apel·lació contra la sentència que perdé el març del 2002, fou traslladat a una presó de Glasgow. Els anys següents se succeïren les demandes per a traslladar al-Megrahi a un país musulmà, els recursos d’apel·lació dels seus advocats cas al·legant insuficiència de les proves aportades i les negociacions amb el govern libi per a l’obtenció de compensacions per a les víctimes de l’atemptat, acord al qual ambdues parts arribaren el 2003. L’any 2008 fou fet públic que al-Megahri es trobava afectat d’un càncer en fase terminal, cosa que, junt amb les peticions d’alguns familiars de les víctimes de l’atemptat determinà que l’agost del 2009 la justícia i el govern d’Escòcia alliberessin al-Megahri adduïnt motius humanitaris. El retorn d’aquest a Líbia —on fou rebut com un heroi malgrat que el gir d’al-Gadaffi després de l’onze de setembre del 2001 l’havia convertit de règim terrorista a aliat occidental— desencadenà les protestes dels governs britànic i nord-americà.