Usualment, dit també del conjunt de signes demarcatius o trets fonètics que, en acumular-se sobre la realització d’un fonema, aporten un senyal de límit de mot o el seu contrari, de no límit. Per exemple, la presència d’esperit aspre, en grec —‘íπποέ, ‘éδοέ, αίμα—, indica començament de mot, per tal com és un senyal que no es dona mai a l’interior, ni a la fi.
adj
Fonètica i fonologia