La base de l’aforament es troba en la dignitat, el càrrec o la professió que posseeix la persona en qüestió. Quan s’aplica als electes membres de cambres legislatives hom l’anomena immunitat parlamentària. Segons la Llei orgànica del poder judicial espanyola del 1985 són aforats els membres dels governs, tant de l’estatal com dels autonòmics, els diputats dels parlaments i del Congrés i els senadors, i alguns jutges i magistrats. A banda, tenen també la condició d’aforats els membres de la família reial. L’òrgan judicial superior que substitueix els tribunals ordinaris és, en el cas dels membres del govern i dels parlaments autonòmics, el Tribunal Superior de Justícia de cada comunitat autònoma i, en el cas de l’Estat, dels membres de la família reial, del Congrés i el Senat, i dels magistrats, el Tribunal Suprem. Hom ha criticat l’aforament en la mesura que conculca el principi d’igualtat dels ciutadans reconegut en les constitucions dels sistemes democràtics, per tal com un judici dut a terme per un tribunal superior concedeix, teòricament, més protecció que el fet per un tribunal ordinari. Als Estats Units, la Gran Bretanya i Alemanya no existeix la figura de l’aforat, mentre que a França i a Portugal només és aforat el president de la República.
m
Dret
Dret penal