àgape

f

Cristianisme

Mot ( gr: ’ αγάπη) emprat pels primers autors cristians per a designar l’amor cristià en oposició a ’έροέ (‘amor’) per a designar l’amor sensual.

Apareix dues vegades als evangelis sinòptics i sovint a les epístoles de Pau i de Joan, referit a l’amor de Déu o del Crist, o a l’amor dels cristians entre ells. Passà al vocabulari dels pares grecs de l’Església; els escriptors llatins el traduïren per caritas (‘caritat’).