Segons les èpoques i els països ha rebut d’altres denominacions, com agència telegràfica , agència de notícies , agència d’informació , agència periodística o agència informativa . La seva aparició coincidí amb el desenvolupament del fenomen informatiu a mitjan s XIX, quan a la necessitat per part dels diaris de donar una informació cada cop més ràpida i completa s’oposà la impossibilitat de disposar d’una xarxa de corresponsals escampats per tot el món i de mitjans suficients per a rebre'n una informació ràpida. Així, als primers temps, a l’inici de la revolució industrial, la notícia fou una mercaderia explotable segons el valor que tenia per al receptor. L’antecedent més immediat pot ésser datat entre el 1830 i el 1840, quan el francès Charles Havas reuní diverses velles empreses de distribució de correspondència i començà a transmetre notícies de la borsa de Londres a diversos bancs, empreses comercials i periòdics, a través de coloms missatgers. D’aquesta manera nasqué la primera agència informativa: la Havas, que més tard fou substituïda per l’Agence France-Presse. El sistema de coloms fou succeït pel telègraf, perfeccionat, més tard, per mitjans electrònics de transmissió. Conforme a llur organització, les agències poden ésser privades, cooperatives o estatals i, si atenem el material periodístic que distribueixen, poden ésser d’informació especialitzada, gràfiques (dibuixos, fotografies, còmics, etc) i d’articles. Pel caràcter de la informació i l’àmbit que cobreix llur xarxa informativa, poden ésser mundials i regionals o estatals. Només cinc agències tenen avui caràcter mundial: l’Associated Press (AP), nord-americana, fundada el 1848; la Reuter, anglesa, fundada el 1850; la United Press Internacional (UPI), nord-americana, fundada el 1907; la soviètica TASS, fundada el 1918 i reconvertida arran de la desaparició de l’URSS (1991) en agència també estatal de Rússia amb el nom d’ITAR-TASS, i l’Agence France-Presse (AFP), francesa, fundada el 1944. Únicament les potències mundials disposen de les grans fonts d’informació, i els altres països depenen d’una o d’algunes d’aquestes agències. Les despeses que comporta disposar d’una agència d’informació mundial han motivat que les agències tendeixin a dependre dels grans monopolis financers. A l’interior de gairebé tots els estats organitzats funcionen les agències anomenades d’informació nacional. Moltes d’elles —com és el cas de l’EFE a Espanya— tenen establerts contractes amb les agències mundials a fi de distribuir dins el respectiu estat les notícies procedents de l’estranger. Les agències espanyoles són, a més de l’agència EFE, que fou fundada el 1938, Logos, Europa Press, Mencheta (del 1882, la més antiga), Central Press, Colpisa, Euskadi Press, Iberia Press i Multipress.
f
Periodisme