agent d’acoblament

m
Química

Substància que en aplicar-se a la fibra de vidre emprada per a obtenir plàstics reforçats millora llurs característiques, especialment en condicions severes d’exposició a la humitat.

Els agents d’acoblament tenen molècules reactives en més d’un punt i actuen formant enllaços químics amb el vidre i amb la resina alhora. Els més freqüentment utilitzats són composts de fòsfor (fosfits orgànics) o de silici (alquiltrialcoxisilans).