En la pràctica, aquest procés constitueix una part d’un sistema cíclic d’expansió i compressió que hom pot efectuar per mitjans mecànics (màquina frigorífica). Des del punt de vista termodinàmic, les propietats més importants d’un agent refrigerant són una calor latent de vaporització elevada, juntament amb una calor específica baixa en l’estat líquid i elevada en l’estat gasós. Els agents refrigerants més emprats tradicionalment han estat l’amoníac, el diòxid de sofre, el clorur de metil i el clorur d’etil. Ara bé, en llurs aplicacions a petita escala, atesa llur toxicitat i reaccionabilitat, han estat modernament substituïts per hidrocarburs perhalogenats (freó), els quals presenten els avantatges d’ésser ininflamables, poc tòxics, relativament inerts i no corrosius.
m
Química