Durant la guerra, foren llançats més de 42 milions de litres d’agent taronja des d’avions per tal d’eliminar zones de bosc espès i conreus. El plaguicida consistia en una barreja al 50% d’àcid 2,4-diclorofenoxiacètic i àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic. Aquest darrer resultà contaminant, ja que durant la seva producció es generava 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, un potent carcinogen del grup de les dioxines (dioxina). Tot i que la relació causal directa no està del tot demostrada —pels diversos factors que influeixen en les malalties—, un estudi oficial realitzat el 1991 mostrava fortes evidències que l’agent taronja és responsable de sarcomes i limfomes, cloracne i porfíria cutània, mentre que la relació amb els càncers de pulmó, larinx i tràquea i el mieloma és més feble. Pel que fa al seu paper en malformacions congènites i problemes de desenvolupament i del sistema immunitari, no hi havia conclusions definitives. Es preveu que els efectes es manifestin durant més d’una generació. També s’han atès demandes de soldats nord-americans que atribuïen certs problemes de salut al contacte amb l’agent taronja.
m
Ecologia