En les formes lleus, els actes de l’agitat són gairebé coherents, però llur exageració permet de deduir que són involuntaris; en els graus més accentuats poden ésser d’una gran violència i arribar fins i tot a l’agressivitat. L’agitació psicomotora es pot presentar en forma d’accessos de quatre tipus: onírics, en què es produeixen zoòpsies, visions terrorífiques, confusió, deliris i sudoració (el delirium tremens n’és un exemple típic); catatònics, que es distingeixen per llur impulsivitat (es poden presentar en l’esquizofrènia); maníacs, amb eufòria, fuga d’idees i insomni; d’ansietat, amb plors, crits, angoixa, suïcidi possible (es presenten principalment a la malenconia). Hom pot observar tanmateix agitació psicomotora als deliris crònics, a la paràlisi general progressiva, a la histèria, en certes formes d’epilèpsia, etc.
f