agitació psicomotora

f

Moviments irreflexius, continuats i desordenats que van acompanyats d’una àmplia simptomatologia psíquica; responen a impulsos instintius o afectius variables, segons les circumstàncies patològiques en què es troba l’individu.

En les formes lleus, els actes de l’agitat són gairebé coherents, però llur exageració permet de deduir que són involuntaris; en els graus més accentuats poden ésser d’una gran violència i arribar fins i tot a l’agressivitat. L’agitació psicomotora es pot presentar en forma d’accessos de quatre tipus: onírics, en què es produeixen zoòpsies, visions terrorífiques, confusió, deliris i sudoració (el delirium tremens n’és un exemple típic); catatònics, que es distingeixen per llur impulsivitat (es poden presentar en l’esquizofrènia); maníacs, amb eufòria, fuga d’idees i insomni; d’ansietat, amb plors, crits, angoixa, suïcidi possible (es presenten principalment a la malenconia). Hom pot observar tanmateix agitació psicomotora als deliris crònics, a la paràlisi general progressiva, a la histèria, en certes formes d’epilèpsia, etc.