aglàbida

f
m
Història

Membre de la família dels Banū al-Aḡlab, dinastia àrab que governà Ifrīqiya (800-909), amb capital a Al-Qayrawān (Kairouan).

El seu fundador, Ibrāhīm al Aglab, fou nomenat governador del territori pels abbàssides i aconseguí independitzar-se. El govern dels aglàbides es caracteritzà per nombroses i afortunades expedicions marítimes (conquesta de Sicília 827-902, Malta 863) que enriquiren els sobirans. Reconstruïren la gran mesquita de la capital. El sisè sobirà de la dinastia, Abū-Ibrāhīm Aḥmad, per tal de fornir d’aigua la capital, feu construir dos grans dipòsits encara conservats. Les intrigues del xiisme feren que la població berber es rebel·lés, i el darrer sobirà, Ziyādat Allāh III, fugí a Egipte. Ifrīqiya passà a les mans dels fatimites.