De família benestant, es formà en centres escolars francesos. Recollí cançons populars en l’entorn familiar, que lliurà a Francesc Pelai Briz per a Cançons de la terra, el qual la feu col·laborar al Calendari Català.
Vinculada ideològicament a la Unió Catalanista, col·laborà a Revista de Sabadell, Lo Catalanista i La Renaixença, i contribuí al feminisme d’Or i Grana i Feminal. Fou una activa propagandista de la participació de la dona en el moviment catalanista.
Fou premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1893 i recollí poemes de temàtica sentimental, costumista i religiosa a Lais (1879), Ramell de semprevives (1891), Redempció (1912), Rosari antic (1926), i, entre altres reculls, a “Lectura Popular” (1916).