Als primers temps, l’agnom era afegit simplement al prenom (praenomen) i al nom gentilici. Més tard, amb la subdivisió de les gentes en estirps, els agnoms primitius esdevingueren hereditaris i es convertiren en cognom o nom de família (cognomen); per tal de distingir els individus adults calgué completar l’antropònim amb un altre agnom, el qual era enunciat en quarta posició. Al final de la llatinitat hom troba agnoms en cinquena posició.
Com s’esdevé sempre en els sobrenoms i malnoms, l’agnom trobava el seu origen en una qualitat o defecte, físic o moral, una ocupació predilecta de l’individu, un esdeveniment característic de la seva vida, etc. També servia, en cas d’adopció, per a recordar la família a la qual havia pertangut l’adoptat (antropònim).