L’any 1956 fugí amb el seu marit i la seva filla de l’ocupació soviètica a Hongria i s’instal·là a Neuchâtel. Treballà alguns anys en una fàbrica, se separà del marit i estudià a fons el francès, llengua que adoptà per a l’activitat literària.
Inicialment publicà obres de teatre ( John et Joe , 1972; L’heure grise ou le dernier client , 1975; La clé de l’ascenseur , 1977; Un rat qui passe , 1984), però la projecció internacional li arribà amb la primera novel·la, Le grand cahier (1986), que narra la història de dos bessons al començament de la Segona Guerra Mundial, obra que continuà amb La preuve (1988) i Le troisième mensonge (1992), amb les quals forma una trilogia ( Trilogie des jumeaux ). La primera obtingué el premi literari europeu de l’Associació d’Escriptors en llengua francesa, i la tercera, el premi Inter.
Posteriorment publicà les novel·les Hier (1995), L’analphabète (2004), el recull de narracions C'est égal (2005) i Où es-tu Mathias ? (2006), a més de les obres teatrals Le monstre : et autres pièces (2007). La seva obra literària fou reconeguda amb dos dels premis més prestigiosos del seu país d’adopció, Suïssa : el Gottfried Keller (2001) i el Schiller (2005). A més, rebé també el premi estatal d’Àustria de literatura europea (2008) i el premi Kossuth (2010), la distinció civil més important d’Hongria.