agramontès
| agromontesa

f
m
Història

Membre d’un dels dos bàndols en què es trobava dividit el regne de Navarra des de mitjan s XIV fins al començament del s XVI i que reflectien, en certa manera, la divergència de mentalitat entre la gent de muntanya de l’alta Navarra i la gent de la plana.

Eren capitanejats respectivament per les cases dels Agramont i dels Beaumont, ambdues de llinatge reial, d’on deriva el nom d’agramontesos i beaumontesos amb què eren denominats els partidaris de l’una i de l’altra. A mitjan s XV trobaren un camí per a fer-se prepotents amb motiu del problema successori plantejat per la mort de la reina Blanca de Navarra (1441): els beaumontesos es posaren al cantó de Carles, príncep de Viana, mentre que Pedro de Agramont i els seus s’alinearen al costat del pare d’aquell, el rei vidu Joan d’Aragó; llur actuació quedà implicada en la guerra civil navarresa. Més tard, el 1512, els agramontesos ajudaren Ferran II de Catalunya-Aragó en la incorporació definitiva del regne de Navarra primer a la corona catalanoaragonesa i després al regne de Castella (1515).