Les tècniques emprades són molt diverses: de conquesta del sòl (rompudes, sanejament, creació de bancals, etc); de millorament del sòl (adobs, rectificacions edàfiques, regatges); de treball del sòl (forces motrius i utillatge) i de tractament de cultius (successió, coexistència, rotació, etc). Els sistemes agraris estan molt diversificats, perquè responen a una sèrie de condicions geogràfiques i econòmiques, variables en l’espai i en el temps. Aquesta diversitat pot encloure's en dos grans grups: sistemes agraris autàrquics, encaminats a assegurar la subsistència de grups reduïts, ja sigui a base d’emprar sistemes extensius de policultura (conreus itinerants i conreus fixos amb rotacions), o sistemes intensius de monocultura (conreus amb acumulació de treball humà a Àsia), i sistemes agraris lligats al comerç internacional i generalment basats en una monocultura que pot ésser intensiva (conreus d’horta) o extensiva (conreus de cereals a les grans planes dels EUA i del Canadà). Els sistemes agraris condicionen el ritme de treball, la forma de l’hàbitat, el tipus de casa rural, la mentalitat de l’agricultor i la caracterització del paisatge agrari. La seva evolució és sovint difícil, i sols es dóna gràcies a un estímul extern, com pot ésser la introducció de noves plantes de conreu o a causa d’una revolució social.
adj
Agronomia