Biografia
Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, ingressà en aquest orde a Moià el dia 1 de novembre de 1906; acabat el noviciat hi professà el 9 d’agost de 1908. Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa. Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 20 de desembre de 1913.
Fou enviat al col·legi de Sant Antoni de Barcelona, on ensenyà assignatures de comerç (1913-16). Quan s’obrí la casa d’Alella i s’hi envià els júniors dels últims cursos d’estudis de teologia, hi anà com a professor de teologia i de sagrada escriptura. Durant uns quants anys fou mestre dels júniors. En haver-se inaugurat (1928) la casa central d’estudis de teologia per a tots escolapis espanyols a Albelda de Iregua, hi fou destinat (1929) en acabar els estudis els últims júniors d’Alella. Continuà impartint sobretot sagrada escriptura, matèria que dominava i de la qual els alumnes valoraren la profunditat i els coneixements del mestre.
La Guerra Civil (1936-39) el retingué a Iratxe, on s’ajuntaren tots els júniors que anaven acabant els estudis. Fou assistent provincial. Procurà ajudar els religiosos que continuaven a Catalunya i els que en sortien i anaven a parar a Navarra. Insistí al pare vicari provincial de Cuba, Josep M. Jaume, perquè enviés dòlars a França, des d’on el pare Josep M. Tous els introduïa a Catalunya.
L’estiu del 1939 tornà a Catalunya i demanà ser destinat al col·legi de Sant Antoni de Barcelona, que es trobava quasi en ruïnes i que calia aixecar tant pel que feia a l’edifici com a l’ensenyament. Tornà a impartir matèries de comerç, especialment a l’Acadèmia Mercantil, que funcionava als vespres per a joves treballadors. Portà i organitzà la secretaria de l’escola. Era considerat del grup catalanista dins dels escolapis i per això el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol, després de la Guerra Civil, l’inclogué en la llista de religiosos que no havien de ser superiors; llista que envià al seu ambaixador a Roma a fi que pressionés tant la Santa Seu com la cúria general escolàpia. Tor i això fou reelegit tres vegades com a assistent provincial fins al 1949.
A la reunió de provincials espanyols de Saragossa del 1948 proposà convertir la casa central d’estudis d’Iratxe en una escola normal de l’Església. Si aquells joves havien de ser després mestres, calia donar-los la formació i la titulació convenients. Així es féu l’any següent i el pare general Vicente Tomek li envià una carta agraint la seva iniciativa. En la mateixa reunió proposà que als júniors escolapis se'ls donessin algunes nocions d’assignatures comercials, ja que després les havien d’impartir en els col·legis. Aquesta iniciativa no prosperà. Es preocupava pels nois de famílies senzilles, pobres i obreres i per això va tenir aquesta iniciativa sobre assignatures comercials: en aquella època aquests alumnes no estudiaven batxillerat, sinó el comerç lliure que impartien els escolapis com a primera ensenyança superior.
Representà l’Escola Pia de Catalunya a l’Exposició i Congrés catequètic de València i al de Barcelona.
Obres
- "Unidad de la gran “Actio” a través de las diversas liturgias orientales. Conformidad substancial entre las liturgias latina y orientales [esquema]". Dins: Crónica del Congreso Eucarístico diocesano de Barcelona celebrado en esta diócesis durante los días 31 de mayo al 8 de junio de 1944, Barcelona: Imp. De Fidel Rodríguez, 1946, pàg. 364.
Bibliografia
"Consueta”. Ephemerides Calasanctianae, núm. 5-6 (Roma, juliol-agost del 1958), pàg. 124-126.
Florensa, Joan (2010). El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana / Escola Pia de Catalunya [segons índex].
Fons P. Agustí Cuadras, documents diversos manuscrits en APEPC: 03-11 / caixa 2.
Marqués Canós, Luis G.: Mi vida escolar. Barcelona 1943-1944. Monografia mecanografiada en APEPC: 07-27 / caixa 26, núm. 4.