Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit. Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein (1778). Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats. Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon (1772), propietat de Pere Ponsich (un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París). El seu germà Josep de Ros i Delpàs (Perpinyà 1755 — Barcelona 1837), cavaller de Sant Joan, serví en les guàrdies valones del rei d’Espanya. Empresonats pels francesos el 1809 a Barcelona fou portat a França i alliberat el 1815. L’altre germà Joan de Ros i Delpàs (Perpinyà 1759 — ? d 1820), cavaller de Sant Joan, serví com a militar el rei d’Espanya i es trobà a la campanya del Rosselló (1794) i d’Andalusia passà a Surinam (1798). Fet presoner fou portat a la Martinica, d’on retornà a Espanya i participà en la campanya de Portugal, i fou fet presoner pels francesos a Burgos (1808); fou alliberat el 1814.