Era soldat de marina. Durant el trienni constitucional organitzà una partida reialista que actuà pels voltants de Montserrat i dels cingles de Bertí. El 1823, en recuperar Ferran VII el poder absolut, fou ascendit a coronel. Fou un dels capitosts de la guerra dels Malcontents; reclutà gent i entrà a Igualada i Martorell. Quan els reialistes s’apoderaren de Manresa, hi creà la Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya i publicà una cèlebre proclama. Rivalitzà amb Josep Bussons (Jep dels Estanys) per la direcció del moviment. En retre's Manresa (octubre), fugí a França. El 1833 el capità general Manuel de Llauder impedí que s’unís als carlins.