Biografia
A més de ser alumne del col·legi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901. Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa.
Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al col·legi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls. Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot. Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls. Vetllades, representacions teatrals, exposicions de treballs escolars, exàmens públics foren manifestacions de l’aplicació d’aquests principis pedagògics.
Després de passar per alguns altres col·legis fou enviat a Cuba i residí al de Cárdenas (1921-31). A més d’atendre les obligacions escolars s’encarregà d’una parròquia.
De nou a Catalunya, des del 1933 residí a Tàrrega i ensenyà francès i anglès a batxillerat. Quan, en aplicació de la Llei de congregacions, els ordes religiosos no pogueren tenir col·legis, a Tàrrega els escolapis s’uniren amb el Modern Liceu per al batxillerat, i esdevingué professor de llengües modernes.
Al juliol del 1936 es trobava de vacances amb la família i aconseguí passar la frontera amb dificultats i ser acollit al monestir de Sant Martí de Cuixà. Allà rebia i orientava altres escolapis, sacerdots, religiosos i laics que buscaven refugi de la persecució religiosa. Davant la pressió del Govern republicà espanyol perquè el Govern francès allunyés els refugiats espanyols de prop de la frontera, fou acollit pel bisbe de Perpinyà, que l’envià a una parròquia del bisbat. El 1939 demanà al prelat tornar a Catalunya i reincorporar-se a l’Escola Pia, amb gran pesar del bisbe.
Tornà a Tàrrega i s’incorporà a la comunitat de Sabadell el 1942. Un atac d’apoplexia li minvà les facultats els últims anys.
Bibliografia
"Consueta”. Ephemerides Calasanctianae, supplementum. Roma 1949, pàg. 45-46.
Picanyol i Pla, Llogari (1956). Moià y los escolapios moyaneses. Monografía histórica. Barcelona: C. Casacuberta, pàg. 74-75.
Vilà i Palà, Claudi (1973). Calella: Colegio Escolapio de los Santos Reyes. Salamanca: Gráficas Teixidó y Superfoto. [Segons índex.]