Treballà com a mecànic d’automòbils, ajustador i torner. Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, i membre del grup Luengo, que actuava políticament en la clandestinitat dins Catalunya i tenia per objectius interrompre actes falangistes, socórrer els presos polítics de la Presó Model de Barcelona i donar protecció a maquis i polítics republicans en les visites clandestines. El 1948 emigrà a França, on residí alguns anys. El 1952 se n'anà a Amèrica, a l’Argentina, on s’instal·là a Rosario. Hi reprengué el seu treball com a mecànic i també treballà com a representant comercial en diverses empreses. Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país, fou soci actiu del Centre Català de Rosario, on participà en la Schola Orpheonica, en la secció de teatre i ensenyà a ballar sardanes. Promotor i difusor de la cultura catalana, fou nomenat, el 1960, delegat per a aquesta ciutat a l’organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Buenos Aires; en fou secretari en diverses ocasions fins el 1978, que renuncià el càrrec.