De formació bàsicament autodidàctica, estudià a l’Escuela de Artes y Oficios de Bilbao. El 1948 feu la seva primera exposició individual a Bilbao, arran de la qual es traslladà a Madrid i ingressà al taller de Daniel Vázquez Díaz. El 1956 s’instal·là a París, on entrà en contacte amb un grup d’artistes amb els quals fundà el col·lectiu Equipo 57. Regressà a Bilbao el 1961 i formà part del grup de gravadors d’Estampa Popular.
Membre del Partit Comunista, inicialment la seva obra s’orientà plenament cap a la crítica del franquisme. La seva activitat en aquest sentit fou causa que fos empresonat en diverses ocasions. Amb posterioritat, la seva producció esdevingué més pausada i els elements plàstics passaren a predominar per damunt dels continguts ideològics. Conreà un esquematisme geomètric amb temàtiques pròpies del realisme social.
De la seva obra destaquen, entre d’altres, les instal·lacions del bosc d’Oma (1982-91), prop de Gernika, així com nombroses escultures en homenatge a les víctimes d’ETA. Per la seva militància antiterrorista, patí dos atemptats (2000 i 2003) i hagué de viure amb escorta (2000-12).
L’any 1993 fou guardonat amb la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del Ministeri de Cultura espanyol, juntament amb els membres de l’Equipo 57.