Fou sacerdot i ocupà un benefici en un hospital de Toledo. Escriptor adscrit a l’òrbita de Calderón, no gaudí de gaire imaginació i es limità a reelaborar obres d’altri. Escriví comèdies religioses, com La cena del rey Baltasar i El más ilustre francés , i històriques, com El valiente justiciero y Ricohombre de Alcalá i Los jueces de Castilla. Les seves dues obres millors, El desdén por el desdén i El lindo Don Diego (1654), foren imitades per italians i francesos.