Membre d’Al-Fatah des del 1968, seguí Yasser Arafat, en l’exili a Beirut i a Tunis. Fou un dels negociadors palestins per als acords de pau d’Oslo. Ministre d’indústria de l’Autoritat Nacional Palestina (1994-96), el 1996 fou elegit membre del Consell Legislatiu Palestí. Després de la dimissió de Maḥmūd ‘Abbās, fou nomenat primer ministre de l’ANP al setembre del 2003. Mantingué tensions amb Arafat, i al mateix temps Israel i els EUA el criticaren per falta de fermesa en matèria de seguretat i ordre públic. A la mort d’Arafat, després de les eleccions celebrades per a l’ANP (gener del 2005), fou novament nomenat primer ministre pel president ‘Abbās.