Durant la Primera Guerra Mundial hagué d’exiliar-se a causa d’una cassida que dedicà al kediv ‘Abbās Hilmī II, que els britànics destronaren. Visqué a Barcelona (1915-19). Acabada la guerra, tornà a Egipte, on rebé el títol de “príncep dels poetes” (1927). És autor d’un divan ( Al-Šawqiyyat ) i de sis obres teatrals en vers sobre la història egípcia. La seva obra, sempre seguint els motlles tradicionals, no aportà cap novetat a la poesia aràbiga.