Interrompé els estudis d’enginyeria a la Universitat de Kabul per a unir-se al moviment islàmic liderat per Burhanuddin Rabbani, que combaté el règim de Mohamed Daud (1972-78) i posteriorment la intervenció soviètica (1980-91). Esdevingut un prominent cap militar mujahidí (rebé l’apel·latiu d’El lleó del Panjshir), fou ministre de defensa durant la presidència de Rabbani (1993-96), i quan aquest fou enderrocat pels talibans es convertí en un dels líders de la guerrilla antitalibana com a cap de l’anomenada Aliança del Nord. Fou assassinat dos dies abans dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 en un atac suïcida perpetrat per dos agents islamistes nord-africans, els quals es feren passar per periodistes. Investigacions posteriors relacionaren l’assassinat amb Al-Qā‘ida, que recelava del carisma de Mas’ud i del seu islamisme moderat.