Hagué d’afrontar les revoltes que havien començat a Anatòlia durant el regnat del seu pare, i les dels drusos que intentaren de constituir un estat independent a Síria i a Palestina amb ajuda europea. ‘Abbās I de Pèrsia aprofità la situació per a completar la conquesta dels territoris otomans del Caucas (1604). Ahmet encoratjà la revolta hongaresa (1604) contra Àustria, dirigida per Istvan Bocśkay, però les seves tropes foren vençudes, i el 1606 hagué de firmar el tractat de Zsitva-Torok. Aquests fets reflectiren la descomposició interna de l’Imperi. Per tal de salvar la situació, Ahmet lliurà el poder al gran visir Murad Paixà, que reprimí les revoltes i aconseguí d’imposar l’ordre. Amb tot, la guerra contra Pèrsia, que durava des del 1602, s’acabà amb una pau desastrosa (1612). Ahmet I féu construir (1609-17) la mesquita del seu nom, dita també mesquita blava , a Istanbul.