aigua de constitució

f

Química

Farmàcia

Aigua que, en proporció fixa, va unida directament per enllaç de coordinació, en tant que lligant, a l’àtom central del catió, o bé unida per enllaç hidrogen a l’anió o a un coordinant de l’anió si aquest és complex.

L’espectre infraroig d’aquests hidrats complexos mostra, com el de tots els hidrats, la banda d’absorció característica de la molècula aigua. L’aigua de constitució s’elimina amb major dificultat que l'aigua de cristal·lització. Molts hidrats (per exemple els alums) poden contenir simultàniament aigua de constitució i aigua de cristal·lització; en altres casos hi ha simultàniament aigua de constitució de tots dos tipus, lligada al catió i lligada a l’anió (cas del CuSO 4 · 5H 2 O). Cal no confondre amb aigua de constitució (malgrat que a vegades sigui anomenada erròniament així) l’aigua que desprenen en escalfar-les certes substàncies (oxiàcids, alguns hidròxids metàl·lics, etc), l’espectre d’absorció infraroig de les quals mostra que l’aigua no preexisteix en llurs molècules.