Pura és un líquid incolor, xaropós, càustic per a la pell, miscible amb aigua, soluble en alcohol i èter, de densitat 1,4422 a 25°C que un cop congelat es fon a -0,41°C. Bull a 150,2°C, però es descompon per la calor en aigua i oxigen, cosa que obliga a destil·lar-la a pressió reduïda. És un àcid molt feble i té per estructura HO-OH (amb possible tautomerisme amb H-H-O → O). Es presenta i és utilitzada sempre en solució aquosa, a concentracions que varien entre 3 i 90%. Amb negra de platí esdevé explosiva; la retarden, en canvi, els àcids, l’alcohol i moltes substàncies orgàniques, i les solucions comercials porten sovint com a estabilitzant acetanilida o acetofenetidina. Químicament és un oxidant poderós que oxida diversos no-metalls i fa passar molts oxiàcids i cations metàl·lics a un grau d’oxidació superior. Amb diversos òxids i hidròxids metàl·lics dóna peròxids inestables que expliquen les reaccions paradoxals on l’aigua oxigenada actua com a reductor i es redueix al mateix temps alliberant oxigen. L’aigua oxigenada és preparada industrialment pels procediments següents: oxidació electrolítica de l’àcid sulfúric o de solucions àcides de sulfat amònic; descomposició del peròxid de bari amb àcid sulfúric diluït i fred; descàrrega elèctrica a través d’una mescla d’hidrogen, oxigen i vapor d’aigua; hidrogenació catalítica de la 2-etilantraquinona en 2-etilhidroantraquinona, seguida d’oxidació amb aire que regenera la quinona i dóna aigua oxigenada. El darrer mètode és el més modern i el més important avui. En tots els casos, les solucions d’aigua oxigenada obtinguda es concentren i purifiquen per evaporació a baixa temperatura de destil·lació. La concentració de les solucions comercials d’aigua oxigenada s’expressa sovint indicant els volums d’oxigen que poden donar per descomposició. La solució al 30% (anomenada “perhidrol”) és aproximadament de 100 volums. Les principals aplicacions de l’aigua oxigenada són, per ordre d’importància: la indústria tèxtil (descoloració i blanqueig, sobretot); la indústria química (fabricació de peròxids i persals, de glicols, d’epòxids, etc), i la indústria paperera (blanqueig de pastes). L’aigua oxigenada és utilitzada també com a antisèptic i desinfectant; com a descolorant del cabell, de pells, de la palla, de la gelatina, de ceres i de sabons; per a la producció d’escumes de cautxú; com a anticlor, etc. La solució concentrada al 90% forma part també d’alguns sistemes propulsors de torpedes i coets, ja sigui tota sola (descomponent-la catalíticament), ja sigui utilitzant-la com a comburent (projectils alemanys V1 i V2).
f
Química
Farmàcia