A Catalunya la reutilització no planificada de l’aigua depurada ha estat un fet habitual ja que els efluents de les depuradores es dilueixen en cursos fluvials, dels quals es fan captacions aigües avall. La reutilització directa o planificada de les aigua regenerades per a un ús específic requereix una xarxa de distribució o altres mitjans de transport fins que arriba a l’usuari.
La reutilització planificada d’aigües regenerades ve determinada pel Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, que estableix el regim jurídic sobre la reutilització d’aigües depurades. Es preveuen els usos específics següents: urbans (reg de jardins, descàrrega d’aparells sanitaris, neteja de carrers, sistemes contra incendis, rentat industrial de vehicles), reg de camps de conreu, regs de camp de golf, subministrament d’aigua per a estanys, basses ornamentals, recàrrega d’aqüífers, manteniment de cabals fluvials, zones humides i indústria (excepte la indústria agroalimentària).
L’ús directe d’aigua regenerada per a satisfer demandes d’abastament de la població queda explícitament prohibit per la normativa vigent, amb l’única excepció de situacions de declaració de catàstrofe. Tot i que hi ha alguns projectes de reutilització anteriors, se sol considerar que l’inici de la reutilització planificada a Catalunya se situa el 1985, quan a la Costa Brava es feu servir un efluent secundari desinfectat per al reg d’un camp de golf.