És així com es forma una capa aqüífera o aqüífer, que quan arriba a la superfície, en una vall, brolla formant les deus o fonts. En les planes, les fonts són rares i cal excavar pous per atrobar l’aigua. L’aigua pot estar a pressió entre dues capes impermeables, i, en aquest cas, quan naturalment o artificialment és perforada la capa superior, l’aigua surt espontàniament a la superfície i donà lloc a un pou artesià. Hi ha dos tipus de roques permeables: per porositat i per fissuració. Les roques poroses absorbeixen l’aigua encara que sigui en una petita superfície, com les sorres i les graves, en les quals la circulació de l’aigua depèn del gra; si el gra és fi, la circulació és lenta i difícil, i si és gros, els intersticis són més grans i el corrent pot arribar a ésser important. Les roques permeables per fissuració són les que no deixen passar l’aigua en una petita superfície, si no és que hi hagi en aquell tros una fissura o esquerda, i la circulació de l’aigua en aquestes roques pot arribar a ésser de veritables corrents, com en les calcàries. Hi ha, però, aigües subterrànies que no provenen de la superfície, com l’aigua juvenil. L’estudi de les aigües subterrànies constitueix la hidrogeologia i la seva importància és molt gran actualment, per tal com els recursos d’aigua continental esdevenen insuficients, i la indústria i l’agricultura necessiten la recerca i prospecció aqüífera. L’acció geològica de les aigües subterrànies és molt important i pot dividir-se en dos tipus: fenòmens d’esllavissament i fenòmens càrstics. Els primers són produïts per impregnació de l’aigua en les roques argiloses o margoses; aquesta impregnació les fa tan plàstiques que una petita inclinació pot fer que tota una massa de terres es desplaci. Els segons tenen més importància, ja que les aigües, quan porten diòxid de carboni, van dissolent les roques calcàries, aprofitant fissures i esquerdes, i arriben a formar grans coves, rius subterranis, avencs i altres formes morfològiques (carst). Quan aquestes cavitats subterrànies es desplomen, donen lloc a canvis morfostructurals en la superfície que poden ésser d’importància.
f
pl
Geologia