La propagació sonora disminueix quan s’efectua successivament a través de materials d’elasticitat diferent com són l’aire i la retícula del material esponjós. En el cas, però, de l’aïllament acústic, hi intervé un altre factor: la propagació sonora varia segons la longitud d’ona del so, i, per tant, el poder d’absorció de l’aïllament és diferent segons que es tracti de sons aguts o greus; l’índex d’absorció sonora és representat per una línia corba que mesura el percentatge d’absorció per a cada freqüència. Per a frenar els sons aguts convé l’ús de materials porosos, mentre que quan es tracta de sons greus llur propagació va lligada a la major energia mecànica que porten, i llavors convé la interposició de masses que per llur pes siguin difícils de posar en vibració. Per això, els aïllaments acústics comporten la col.locació de materials poc elàstics (com les làmines de plom) acompanyats de materials porosos. Com a valor indicatiu hom pot dir que una paret d’uns 100 kg/m 2 dóna un aïllament de 40 dB a 1 000 Hz. Doblant o dividint per dos la densitat de la paret, l’aïllament augmenta o es redueix en 5 dB respectivament. Doblant o dividint per dos la freqüència del soroll, l’aïllament augmenta o es redueix en 5 dB respectivament. Hom considera que un aïllament de 50 dB a 1 000 Hz és el mínim recomanable per a les parets exteriors d’un habitatge, i de 30 a 50 dB per a les interiors. La propagació sonora pot donar lloc a fenòmens més complexos quan algun element, a causa de les seves dimensions i de la seva densitat, entra en ressonància amb alguna determinada freqüència i es posa a vibrar tot convertint-se en un pou emissor sonor. L’eficàcia d’un aïllament acústic es mesura pel tant per cent de decibels que aconsegueix d’absorbir per a cada freqüència sonora. Cal no confondre l’aïllament acústic amb la insonorització, que consisteix a evitar la formació d’ecos i la reflexió de sons dins un local.
m
Construcció i obres públiques