Estudià a París. Fou diputat a l’Assemblea Nacional Francesa, primer com a comunista i, després del 1974, dins el grup socialista. Fou president del Partit Progressista Martiniquès. Influït pel surrealisme, a partir del 1941 publicà poemes a Tropique
, revista que ell dirigí, recollits al Cahier d’un retour au pays natal
(prologat per Breton, 1943) i a Les armes miraculeuses
(1946). Altres reculls són Soleil cou coupé
(1948), Corps perdu
(1950), Ferrements
(1960) i Cadastre
(1961). El seu teatre és influït per Shakespeare: Et les chiens se taisaient
(1956), La tragédie du roi Christophe
(1963), Une saison au Congo
(1966) i Une tempête
(1969). Fou un dels principals representants de la negritud
.