Els primers anys del segle XVI aportà les primeres manifestacions sòlides de pintura renaixentista a Catalunya. Hi arribà procedent del ducat de Brabant. Inicialment s’establí a Girona, on atorgà testament (1501). Hi realitzà el retaule de la Mare de Déu del Roser al convent de Predicadors. Més tard passà a Barcelona, on dugué a terme el retaule major de l’església del monestir de Sant Cugat del Vallès, del qual avui només resten dues taules, datades entre el 1502 i el 1507 (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona): la del Martiri de sant Cugat i la d’un sant guerrer, segurament sant Jordi. El seu estil presenta la coexistència d’un realisme acre, juntament amb unes novetats renaixentistes plenament assimilades, d’arrels septentrionals italianes, potser de l’escola veneciana concretament.