S’imposà també a Síria i substituí els zeugites. La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats (Saladí conquerí Jerusalem el 1187). Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques: Egipte (1171-1250), Iemen (1173-1229), Damasc (1186-1260) i Alep (1183-1260). Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats; al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els cristians de Palestina i cedí a la tercera croada, dirigida per Frederic II de Sicília, les ciutats de Jerusalem, Betlem i Natzaret; al-Ṣaliḥ, que feu presoner el rei Lluís IX de França a Damiata. En general, a base de fer pagar imposts, feren molts tractats comercials amb els països cristians. Culturalment, fomentaren les influències i les institucions perses. Al-Kamil acabà la ciutadella del Caire, iniciada per Saladí.
f
m
Història