El seu solivā, Prithvī, s’enfrontà amb el gurida Mu'izz al-Dīn i fou mort el 1192. Finalment fou conquerit (1193) pel primer representant de la “dinastia dels esclaus” de Delhi, Quṭb al-Dīn Aybak, i declarat vassall de soldanat fins al 1365, que passà a les mans d’un príncep mewar. En temps d’Akbar, Bayrām Khān l’incorporà a l’imperi mogol (1556). El 1770 caigué en poder dels maratha i, després de diverses lluites entre els nouvinguts i els prínceps rajput, fou cedit (1818) a la companyia britànica que colonitzà l’Índia, bé que la seva administració depenia del govern central de l’Índia. El 1949 esdevingué un estat de l’Índia i el 1956 fou inclòs al Rājasthān.