En les peces muntades (una d’elles, el mascle, introduïda parcialment o totalment en l’altra, la femella), l’ajust és amb joc quan aquella diferència és positiva, això és, quan la femella és més gran que el mascle, i amb serratge en el cas contrari. El grau de precisió de l’ajust depèn de la missió de les peces en la màquina a què van destinades. Segons aquest criteri, és fixada una tolerància , índex d’irregularitat admès en les mides de la peça, les quals varien, per excés o per defecte, de la nominal que serveix de referència. Aquesta tolerància té el valor de la diferència algebraica entre les dimensions màxima i mínima. L’ajust, segons que sigui amb serratge o amb joc, serà, respectivament, ajust fix o ajust mòbil . L' ajust fix es aquell en què la relació mecànica entre les peces muntades és de serratge i que, per tant, no permet cap moviment relatiu entre elles. Segons la tolerància admesa i la finalitat de l’ajust, aquest serà ajust suau , quan les peces poden ésser muntades simplement a mà i l’ajustatge desfet amb certa facilitat; ajust fort , quan calen eines per a realitzar aquestes operacions; ajust forçat o a pressió , quan cal recórrer a la premsa; ajust a compressió , quan la unió entre les peces mascle i femella ha d’ésser tan forta que cal realitzar-la escalfant aquesta per tal de dilatar-la, o bé refredant aquell per a contreure'l, amb la qual cosa en resulta, en tots dos casos, un ajustatge difícil de desfer. L' ajust mòbil és aquell en què la relació mecànica entre les peces muntades és amb joc i que, per tant, possibilita el moviment d’una peça respecte de l’altra. És ajust lliscant el que permet entre les peces un desplaçament axial, i ajust rodant el que possibilita entre aquestes un moviment de rotació; el fet d’ésser la rotació, més o menys lliure depèn de la tolerància.
m
Tecnologia