Un dels exemples més coneguts d’ajut exterior fou el fet sota el Pla Marshall. L’ajut exterior per al desenvolupament s’organitza de manera bilateral, és a dir, de país a país, o multilateral. Aquest últim el realitzen actualment institucions financeres internacionals com l’Associació per al Desenvolupament Internacional, filial del Banc Mundial, o els bancs regionals de desenvolupament (asiàtics, africans i interamericans) i organitzacions internacionals com la Comunitat Econòmica Europea. Dins de l’OCDE, cal destacar el paper del Comitè d’Ajut al Desenvolupament (CAD), que constitueix un fòrum on es reuneixen amb regularitat i freqüència els representants dels principals països membres de l’OCDE donants d’ajut, per estudiar la manera de millorar la quantitat i qualitat de l’ajut. El CAD realitza a més una important funció de recollida i normalització d’estadístiques sobre ajut exterior. El 1983 els països del CAD aportaren 27,5 mil milions de dòlars d’ajut públic al desenvolupament, el grup de països exportadors de petroli (OPEP) 5,5 mil milions i el bloc de països comunistes 2,9 mil milions. L’ONU ha fixat com a objectiu per a l’ajut públic al desenvolupament l’aportació del 0,7% del producte nacional brut de cada país. El 1983, el percentatge corresponent al grup de països del CAD fou del 0,36% i tan sols Noruega, Suècia i Holanda superaren l’objectiu de l’ONU.
m
Economia