Fill de l’emperador Showa-tennō. Assistí a l’escola pública des del 1940 i a la Universitat des del 1952. Fou declarat príncep hereu el 1952 i posteriorment, en casar-se amb Michiko (1959), trencà amb la norma tradicional que exigeix una aristòcrata com a esposa de l’emperador. Del matrimoni nasqueren Naruhito (1960), príncep hereu, el príncep Akishino (1965) i la princesa Nori (1969). A la mort del seu pare (1989), fou coronat 125 emperador del Japó. La cerimònia de l’entronització tingué lloc el 12 de novembre de 1990. L’agost del 2016 anuncià públicament el desig d’abdicar per motius d’edat i de salut. El juny del 2017 el Parlament aprovà la llei d’aprovació de l’abdicació, que tingué lloc el 30 d’abril de 2019. L’endemà el succeí en el tron Naruhito. Primer emperador en abdicar en més de dos segles, durant el seu regnat, anomenat era Heisei (traduïble per ‘pau arreu’), modificà amb el seu comportament proper i compassiu el rígid protocol tradicional en la dignitat que ocupava.