Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943. Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara F.Dostojevskij i W. Shakespeare. El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon (1950, premi al festival de Venècia), al qual seguiren Hakuchi (‘L’idiota’, 1951), Ikiru (‘Viure’, 1952), Shichinin no samurai (‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia), Donzoko (‘Els baixos fons’, 1958), Kakushi Toride no san Akunin (‘La fortalesa amagada’, 1959, premi al festival de Berlín), Akahige (‘Barba-roja’, 1965, premiat a Venècia), Dodes’ka-den (1970), Dersu Uzala (1975), coproducció sovieticojaponesa que obtingué un Oscar, Kagemusha (1980, premiat a Canes), Ran (1985) i, en coproducció nord-americana, Dreams (1989), Rapsody in August (1991) i Madadayo (1994). El 1982 publicà una autobiografia i el 1990 rebé un Oscar honorífic.