D’origen rural, el 1918 començà a escriure. El seu primer recull de novel·les i narracions, Utnatzor (‘En el fosc congost’, 1927), tracta de la vida del seu poble amb un profund lirisme. A Sev celery sermacany (‘Els sembradors dels camps negres’, 1933) descriu la guerra civil a Armènia. Conreà la poesia satírica i féu estudis de literatura armènia. Fou condemnat a mort, i després d’haver estat executat hom el rehabilità.