al-Šarqiyya

al-Xarquia

Nom donat durant la dominació musulmana als territoris que corresponien a l’actual País Valencià.

Anomenada també Šarq Al-Andalus, es dividia, a l’època califal, en tres cores: al nord, la de Balansiyya, amb capital a València, arribava fins al delta de l’Ebre. La zona central constituïa la de Satiba, amb Xàtiva per capital, i al sud, incloent la vall del Segura, hi havia la de Tudmīr, la capital de la qual fou Oriola i, des del 825, Múrcia. En realitat la funció d’aquestes divisions territorials, la màxima autoritat de les quals era un valí, era simplement administrativa i no constituïren mai una entitat política elles soles (País Valencià).