Conrea un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una projecció que afirma la pertinença als Països Catalans. Empra indistintament instruments tradicionals, convencionals i elèctrics. Ha dut a terme un gran nombre de concerts al País Valencià, i també a la resta dels Països Catalans, i han col·laborat amb cantants i intèrprets diversos.
El seu primer disc fou Al Tall
(1976), al qual seguiren Deixeu que rode la roda
(1977), Posa vi, posa vi
(1977), el senzill A Miquel assassinaren
(1978), Quan el mal ve d’Almansa
(1979), Nadal valencià I
i II
(1979 i 1980), les cançons infantils Som de la pelitrúmpeli
(1980), Cançons de la nostra Mediterrània
(1982, amb Maria del Mar Bonet), Tocs i vares
(1983), el recopilatori Al Tall, deu anys
(1984), Cançons de la Nostra Terra
Xarq Al-Andalus
(1985), Xavier ‘el coixo'
(1988), Europ Eu!
(1994), amb un alt contingut de crítica social sobre la integració europea, La Nit
(1994) i Al Tall, 25 anys en directe
(2001). També han publicat Vares velles
(2005, premis Joan Coromines de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua i Socarrat Major de l'Associació Cultural Els Socarrats de Vila-real ), el concert en directe Envit a vares
(2006) i Vergonya, cavallers, vergonya
(2009), àlbum de denúncia des l'intent de folkloritzar la figura de Jaume I i el seu llegat.
Al novembre de 2012 el grup anuncià la seva dissolució.