Excavat per H. R.Hall i L. Woolley, hi fou trobada una típica ceràmica feta a mà decorada amb dibuixos simples pintats amb un pigment negre. El seu posterior descobriment en altres jaciments, sobretot del S de Mesopotàmia (Èridu, Ur, Qal’at Ḥaǧǧi Muhammad, etc.), féu que hom donés el nom d’al-'Ubaid no solament a aquesta ceràmica, sinó també a la cultura de la qual formava part (~4300-3500 aC). Malgrat que durant aquest llarg període s’hi produïren una sèrie de canvis, hom pot citar, entre les seves principals característiques, l’ús de la ceràmica ja esmentada —la qual en els últims temps era feta, com a Èridu, amb el torn de terrissaire—, la construcció d’edificis amb maons assecats al sol, els intents d’irrigació mitjançant canals i els inicis de l’ús del coure. És, doncs, una qüestió debatuda si cal qualificar-la de neolítica (la utilització d’instruments de pedra polida hi és àmpliament documentada) o d’eneolítica o calcolítica (ús, bé que rar, del coure).
Estàtua de Kurlil, trobada a al-‘Ubaid i actualment en el Museu Britànic (període dinàstic arcaic III, 2500 a.C.)
akhenatenator (CC0)