Tingué la col·laboració d’excel·lents lloctinents, que ampliaren considerablement el califat: Qutayba ibn Muslim consolidà (713) l’ocupació de la Transoxiana, Muḥammad ibn Qāsim s’emparà del Sind (presa de Multan, 713) i, a l’W, Mūsà ibn Nuṣayr i Ṭāriq ibn Ziyad conqueriren Al-Andalus fins a Narbona (713). En política interior, conclogué la reorganització de l’agricultura iniciada pel seu pare i fou un gran urbanista (ampliació de les mesquites de Medina i la Meca i de l’anomenada dels Omeies, de Damasc). Començà la substitució de funcionaris bizantins per musulmans.