L’ala de fletxa retarda l’aparició dels fenòmens de compressibilitat, ja que, per a aquesta aparició, té importància el valor de la component de la velocitat perpendicular al caire d’atac de l’ala. O sigui: la velocitat efectiva de l’ala, que té relació amb els fenòmens de compressibilitat, és molt més petita que la seva velocitat real. El comportament d’una ala de fletxa en règim supersònic queda influït per les ones de xoc còniques que es formen en el caire d’atac i les puntes que fan que existeixen zones d’ala en règim totalment supersònic i altres en règim subsònic. En general, però, el coeficient de resistència és molt inferior al d’una ala recta (la de fletxa nul.la). El coeficient de sustentació adquireix valors lleugerament inferiors als de l’ala en règim subsònic.
Els primers estudis sobre l’ala de fletxa en règim supersònic els féu A. Busemann, que el 1935 publicà les primeres conclusions sobre aquests treballs. Poc temps després fou demostrada la importància que aquest tipus d’ala tenia per a evitar els fenòmens de compressibilitat. Probablement, la primera aplicació en aquest sentit de l’ala de fletxa la féu el constructor alemany Willy Messerschmitt en construir l’any 1941 els caces Me-262 i Me-263 que van actuar durant la Segona Guerra Mundial.