alabarders

m
pl
Militar

Cos de guàrdia de reis, sobirans o grans senyors, des de la tardana edat mitjana.

Un cos d’alabarders fou fundat per Ferran II de Catalunya-Aragó arran de l’atemptat de què fou objecte a Barcelona el 1504. Organitzat per Carles V amb 50 guardes, augmentà, després, a 100 i, al final, a dues companyies de 100 homes. Eren dividits en dues o tres classes, refoses altre vegada per Felip V el 1707. Després de diverses reorganitzacions, el cos fou suprimit per la Segona República (1931). El 1979 hom tornà a establir una secció d’alabarders al Regimiento de la Guardia Real. A Barcelona, el 1588, el Consell de Cent aconseguí que només portessin guarda d’alabarders el rei i el seu lloctinent a Catalunya.