Alain Bashung

(París, 1 de desembre de 1947 — París, 14 de març de 2009)

Cantautor francès, de nom real Alain Baschung.

Fill de mare bretona i de pare algerià que mai no conegué, visqué la infantesa a Alsàcia i el 1959 retornà a París. Influït per la chanson, el rock i el soul dels Estats Units, formà els seus propis grups, amb els quals tocà en locals diversos i enregistrà singles, sense gaire èxit. Després del seu primer LP, Roman-photos (1977), el 1980 la cançó “Gaby oh Gaby” el projectà a la fama. Consolidat com un dels valors del rock francès, els seus àlbums posteriors, influïts a partir dels anys noranta pels sons new-age, inclouen Pizza (1980), Play blessures (1983, amb Serge Gainsbourg, amb el qual col·laborà posteriorment), Passé le Rio Grande (1986), Figure imposée (1983), Novice (1989), Osez Joséphine (1991), Réservé aux Indiens (1993), Chatterton (1994), Fantaisie militaire (1998), L’Imprudence (2002), La Ballade de Calamity Jane (2006) i Bleu pétrole (2008). Al llarg de la seva carrera obtingué onze premis Victoire de la Musique, un dels més reconeguts de l’Estat francès. Actuà també en algunes pel·lícules (Le Cimetière des voitures, 1983, de Fernando Arrabal; L’Ombre du doute, 1993, d’Aline Isserman; La Confusion des genres, 2000, d’Ilan Duran Cohen; L’Origine du monde (2001), de Jérôme Enrico; Félix et Lola, 2001, de Patrice Leconte; Le P'tit curieux, 2004, de Jean Marboeuf) i és també autor d’algunes bandes sonores, de les quals destaquen On connaît la chanson (1997), d’Alain Resnais.